El que més sorpren d'aquesta actriu és que té 28 anys! ella diu en una entrevista: "en teoria aparentar que ets més jove és una ventatge no?".
En una entrevista al diari El Periódico afirma que ha perdut molts papers per haver-se hagut de quedar calva per interpretar el paper de Rym, però que ho tornaria a fer perque ha sigut una experiència única. Amb aquest paper ha pogut tornar a la seva ciutat (Barcelona) ja que fins aleshores la seva carrera s'havia centrar a Madrid on estava grabant sèries per Antena 3 com: Bandolera, Toledo, El tiempo entre costuras i Caperucita Roja.
A continuació escriure la entrevista que va fer per El Periòdico:
Pau Freixes, el director de "Polseres Vermelles", ha comentat que ets una bomba...
Hem fa molt feliç que el Pau digui això perquè és una persona a la que admiro moltissim. Té una gran capacitat per liderar equips i un talent innat per dirigir actors. Cuida de cadascú de nosaltres i crea un ambient de confiança absoluta i una energia tan positiva que tothom acaba treient el millor de si mateix. És el màxim responsable del que és Polseres.. Veure'l treballas ha sigut un regal.
Ets seguidora de la sèrie?
No la vaig poder seguir per la tele, però hem vaig comprar el DVD. Hem va agradar molt.
Et vas presentar al càsting perquè tenies clar que hi volies participar o perquè era una feina més?
Al principi em va costar decidirme per lo de que m'havia de quedar calva. Vaig estar parlant amb el Pau del que era la sèrie, el projecte, però en aquell moment per mi era tot molt desconegut. Vaig haver d'agafar confiança en que valdria la pena fer una esforç. Ara que han passat uns messos estic totalment convençuda i m'haguès arrepentit molt si no ho hagues fet.
Que van pensar els teus companys de rodatge el primer dia que et van coneixer?
Tenia una mica de por, perque jo vaig pensar que ells ja eres un grup i jo era la nova. Però t'acullen de tal manera que de seguida ets sents integrada al grup. El primer dia de rodatge, tots sabien el meu nom. A l'hora de dinar la Joana y la Mireia Vilapuig em van dir: "Vine, vine, t'hem guardat un lloc perque aixi fem més pes l'equio de les noies". Des de aquell moment vaig veure que tot seria molt fàcil.
La diferència d'edat amb ells ha sigut un problema?
No, perque això de les edats conta molt poc. He pogut parlar amb ells de persona a persona, independentment de la edat. Ho notes molt si qui tens devant té set anys, perquè està en un altre moment. Tinc amigues que em porten deu anys i tenen el mateix tipus de vida que jo.
Què hi ha entre Lleó (Àlex Monner) y Rym?
Són caràcters molt forts i la primera escena va ser un pique. El moment en el que es rapen junts els uneix molt a la búsqueda de la força. Té molts punts en comú: s'afeiten, tenen nom d'animal (Rym és una gacel·la), han perdut a les seves mares i la recorden en moments concrets, han tingut que despedir una part del seu cos... Els dos diuen: "Jo solucionaré els meus problemes", però només entre ells admeteixen que no poden amb tot i que a lo millor necesites l'ajuda de l'altre. I això és el que els uneix de tal manera que podrien ser germans, amics, amants, enemics... el que volguessin. No deixen de ser dos adolescents compartint coses que fins al moment no havien compartit amb ningú més i això fa que tingun una relació molt especial, que es poden enganxar en un petó o uuna baralla, sense posar nom a aquest tipus de relació.
El triangle amb la Cristina (Joana Vilapuig) arribarà a produir-se?
No és un triangle amoros clàssic. Rym i Lleó s'estimen per sobre de tantes coses, inclús d'un amor convencional que no tindrà cap rivalitat.
Com evoluciona la Rym?
Arriba fent-se la chula i pensant que pot amb tot, però a mesura que li van pasant les coses com perdre el pit, renunciar a sentiments i veure estats del seu germa, va creixent i es va adonant que ha de fer un camí llarg i que no pot estar amb tothom.
La teva carta de presentació va ser molt intensa. En només dos plans ja vam conèixer a la Rym. Com va viure aquell moment?
Va ser molt especial, un moment de dir: "Tu no controles res com actor", perquè es tan real que està fora de control. L'Àlex em va ajudar molt. Quan vam acabar de rapar-nos li vaig dir: "Ja estic calva", ell em va mirar i em va respondre: "Guapa!". Jo vaig pensar "Ets un mentider, pero gràcies, perquè ara mateix necessitava que em diguesin exactament això". Allà és van veure les dos cares que defineixen a la Rym: la forta, la de jo puc amb tot, i la de tot es una merda, pero et vull ajudar i m'has d'ajudar a mi. Aquesta es la humiltat de la Rym.
Et va costar molt assumir el tall de cabell?
Molt. Ho vaig veure molt complicat perquè en un primer moment, com ja he comentat, va ser motiu d'acceptar o no el paper. Fa por quedar-se sense cabell, perquè penses que no tornaràs a treballar. Vaig estar un mes pensant si em volia rapar o no. Al final va ser una lluita entre el cor i la ment. Un dels consells que hem va donar el Pau, i al que m'agafaré de per vida en aquesta profressió, és que has de fer les coses que notes amb el cor i les extranyes que et diguin que tens moltes ganes d'explicar-les. Si fas les coses amb por por el que et pugui passar en un futur, sempre pots acabar perdent, perquè el futur, encara que hagis sigut prodent, no juga al teu favor, i si haguessis fet realment el que volies fer ho tens tot al teu favor. És algo que mai controlem i tenia aquesta por. El Pau va ser qui em va dir que em tirès a la piscina: "No controlaràs mai el que pot passar més allà del que facis tu perquè ho vols fer". Després de la lluita entre el cor i la ment, va guanyar el cor. El Pau em va prometre que Polseres seria un viatge, i ha sigut màgic.
Que vas sentir quan et vas mirar el primer cop al mirall?
Creia que tindria el cap de cogombre, a lo Homer Simpson. I vaig demanar que la Rym portés un mocador a totes les escenes, perquè estava convençuda de que tindria el cap ple de bultos i cràters. Però al veure'm vaig pensar: "No es tan greu. Podem deixar corre el dels mocadors, si voleu". Y no em va costar adaptar-me a la imatge de calva. L'únic moment que vaig tenir una baixada va ser quan els montadors em van ensenyar la primera escena tres messos després de començar el rodatge, on encara sortia amb cabell. Vaig recordar que tenia una melena increiblement llarga i que habia perdut. I vaig plorar...
El nou look et va impedir fer noves feines?
Si, hi ha hagut papers que he perdut perquè estava calva. Aqui a Espanya encara ens falta camí. Estic rodant una pel·licula russa i quan els hi vaig explicar que faria Polseres... no em van posar cap pega. Ells acostumen a utilitzar perruques, perquè hi ha tanta feina que els actors estan acostumants a fer diversos projectes alhora. I com són concients que les noies no poden tenir la imatge que cada feina els hi exigeix, fan servir peluques.
I no has sentit frustració per aquesta circumstància?
No m'arrepenteixo, perquè fer de Rym ha valgut realment la pena. Tu et tires a la piscina i no saps si esta buida o plena. No ho saps fins uns messos més tard i ara estic molt contenta d'haver perdut algún paper per haver pogut fer de Rym.
Quina és la escena amb més intensitat que has grabat?
Hi ha una que li tenia molta por: quan la Rym es mira per primer cop la cicatriu del pit, sense paraules. Tenia por, perquè quan mires veuria el meu pit, no la cicatriu. El meu sogre estava interesat en aquell moment per un problema al genoll. Vaig veure les grapes de la operació dos dies abans i els metges em van dir que feien servir les mateixes per el pit. Tenia la imatge molt recent tant en fotos com a la vida real. I dos malaltes que han sobreviscut al càncer, Irene y Gemma, que hem van dornar molta informació per interpretar a la Rym y van ser molt generoses amb mi. Però no vaig parlar amb elles d'aquell moment. I no tenia referents.
Ni un pas enrere!
INTENSAMENT VIUS!
Què hi ha entre Lleó (Àlex Monner) y Rym?
Són caràcters molt forts i la primera escena va ser un pique. El moment en el que es rapen junts els uneix molt a la búsqueda de la força. Té molts punts en comú: s'afeiten, tenen nom d'animal (Rym és una gacel·la), han perdut a les seves mares i la recorden en moments concrets, han tingut que despedir una part del seu cos... Els dos diuen: "Jo solucionaré els meus problemes", però només entre ells admeteixen que no poden amb tot i que a lo millor necesites l'ajuda de l'altre. I això és el que els uneix de tal manera que podrien ser germans, amics, amants, enemics... el que volguessin. No deixen de ser dos adolescents compartint coses que fins al moment no havien compartit amb ningú més i això fa que tingun una relació molt especial, que es poden enganxar en un petó o uuna baralla, sense posar nom a aquest tipus de relació.
El triangle amb la Cristina (Joana Vilapuig) arribarà a produir-se?
No és un triangle amoros clàssic. Rym i Lleó s'estimen per sobre de tantes coses, inclús d'un amor convencional que no tindrà cap rivalitat.
Com evoluciona la Rym?
Arriba fent-se la chula i pensant que pot amb tot, però a mesura que li van pasant les coses com perdre el pit, renunciar a sentiments i veure estats del seu germa, va creixent i es va adonant que ha de fer un camí llarg i que no pot estar amb tothom.
La teva carta de presentació va ser molt intensa. En només dos plans ja vam conèixer a la Rym. Com va viure aquell moment?
Va ser molt especial, un moment de dir: "Tu no controles res com actor", perquè es tan real que està fora de control. L'Àlex em va ajudar molt. Quan vam acabar de rapar-nos li vaig dir: "Ja estic calva", ell em va mirar i em va respondre: "Guapa!". Jo vaig pensar "Ets un mentider, pero gràcies, perquè ara mateix necessitava que em diguesin exactament això". Allà és van veure les dos cares que defineixen a la Rym: la forta, la de jo puc amb tot, i la de tot es una merda, pero et vull ajudar i m'has d'ajudar a mi. Aquesta es la humiltat de la Rym.
Et va costar molt assumir el tall de cabell?
Molt. Ho vaig veure molt complicat perquè en un primer moment, com ja he comentat, va ser motiu d'acceptar o no el paper. Fa por quedar-se sense cabell, perquè penses que no tornaràs a treballar. Vaig estar un mes pensant si em volia rapar o no. Al final va ser una lluita entre el cor i la ment. Un dels consells que hem va donar el Pau, i al que m'agafaré de per vida en aquesta profressió, és que has de fer les coses que notes amb el cor i les extranyes que et diguin que tens moltes ganes d'explicar-les. Si fas les coses amb por por el que et pugui passar en un futur, sempre pots acabar perdent, perquè el futur, encara que hagis sigut prodent, no juga al teu favor, i si haguessis fet realment el que volies fer ho tens tot al teu favor. És algo que mai controlem i tenia aquesta por. El Pau va ser qui em va dir que em tirès a la piscina: "No controlaràs mai el que pot passar més allà del que facis tu perquè ho vols fer". Després de la lluita entre el cor i la ment, va guanyar el cor. El Pau em va prometre que Polseres seria un viatge, i ha sigut màgic.
Que vas sentir quan et vas mirar el primer cop al mirall?
Creia que tindria el cap de cogombre, a lo Homer Simpson. I vaig demanar que la Rym portés un mocador a totes les escenes, perquè estava convençuda de que tindria el cap ple de bultos i cràters. Però al veure'm vaig pensar: "No es tan greu. Podem deixar corre el dels mocadors, si voleu". Y no em va costar adaptar-me a la imatge de calva. L'únic moment que vaig tenir una baixada va ser quan els montadors em van ensenyar la primera escena tres messos després de començar el rodatge, on encara sortia amb cabell. Vaig recordar que tenia una melena increiblement llarga i que habia perdut. I vaig plorar...
El nou look et va impedir fer noves feines?
Si, hi ha hagut papers que he perdut perquè estava calva. Aqui a Espanya encara ens falta camí. Estic rodant una pel·licula russa i quan els hi vaig explicar que faria Polseres... no em van posar cap pega. Ells acostumen a utilitzar perruques, perquè hi ha tanta feina que els actors estan acostumants a fer diversos projectes alhora. I com són concients que les noies no poden tenir la imatge que cada feina els hi exigeix, fan servir peluques.
I no has sentit frustració per aquesta circumstància?
No m'arrepenteixo, perquè fer de Rym ha valgut realment la pena. Tu et tires a la piscina i no saps si esta buida o plena. No ho saps fins uns messos més tard i ara estic molt contenta d'haver perdut algún paper per haver pogut fer de Rym.
Quina és la escena amb més intensitat que has grabat?
Hi ha una que li tenia molta por: quan la Rym es mira per primer cop la cicatriu del pit, sense paraules. Tenia por, perquè quan mires veuria el meu pit, no la cicatriu. El meu sogre estava interesat en aquell moment per un problema al genoll. Vaig veure les grapes de la operació dos dies abans i els metges em van dir que feien servir les mateixes per el pit. Tenia la imatge molt recent tant en fotos com a la vida real. I dos malaltes que han sobreviscut al càncer, Irene y Gemma, que hem van dornar molta informació per interpretar a la Rym y van ser molt generoses amb mi. Però no vaig parlar amb elles d'aquell moment. I no tenia referents.
Ni un pas enrere!
INTENSAMENT VIUS!
