En aquest capítol 9 recuperem la nostra Cris i el nostre Jordi, un desig anhelat des del començament de la temporada... Ha estat un capítol amb similituds amb el 9 i el 10 de la primera temporada, però en lloc de perdre literalment un polsera, aquest cop el tenim viu, però el dolor que no sigui ell es fa dur...
En el capítol 10 de la primera temporada, el Lleó desitjava anar a veure l’Ignasi per donar-li la polsera. Ara és a l’inrevés, l’hi treu a la Cris fins que mereixi ser-ho.
És un capítol difícil perquè, després d’un suïcidi, si no aconsegueixis una emoció forta de la persona que ho ha fet, hi ha moltes possibilitats que torni a fer-ho. M’agrada com intenta convèncer-la cada personatge. Cadascú a la seva manera...
El Toni amb la nena i la seva visió que, gràcies al seu respirador, els problemes tenen la mida en aquest món que nosaltres els donem... El Roc confessa que li costa parlar, efectes secundaris del coma... La Rym pronuncia una d’aquelles frases inoblidables: “La teva vida també pertany a la gent que t’estima”... I és que la Rym està creixent. Fins i tot es tanca el cercle i comença a ajudar gent que abans l’ajudaven.. I el Lleó, com sempre, és el Lleó: dur quan s’ho ha de ser i, a la vegada, molt feble i amb moltes pors...
I és que en aquest capítol la por torna a tenir-hi presència. La por de la Cris, la por del Jordi... La por ens retorna per fi el Jordi... Decideix per fi obrir-se... M’entusiasma el moment de retrobament amb el Lleó, la competició en forma de pols transformada en abraçada...
I finalment, com amb el joc “d’on voldries ser si estiguessis bé”... Amb aquell joc infantil de la primera temporada, ells retornen a qui eren, al nen que porten a dintre... Precioses imatges de platges que també il·lustren aquest blog...
I al final del capítol tenim una alegria en forma d’un tumor benigne... Potser una recompensa a la seva unió...
La millor frase: “La teva vida no és només teva. Pertany també a tot els que t’estimen”. Dita per la Rym en la seva primera trobada “en persona” amb la Cris.
La millor seqüència: El retrobament Jordi i Lleó, l’abraçada... I al final, platja. M’agrada com els personatges es retroben en el somni per fer-ho també en la vida real...
Alguna imatge de la gravació del capitol:
Si voleu consultar més reflexions de l'Albert sobre capitols anteriors de la sèrie els podeu trobar a la següent adreça web: http://blogs.tv3.cat/polseres-vermelles
Ni un pas enrere..
INTENSAMENT VIUS!
